La la segona ruta amb bicicleta vam enllaçar l’oest de a Xina amb el Kirguistan. Vam enfilar des de la plana de Kashgar cap a les grans muntanyes del Kirguistan. En aquest cas, la frontera entre països sembla una frontera real pel que fa al paisatge. Tota la part xinesa és àrida amb muntanyes de diferents colors càlids, i en canvi, la part kirguís és molt més verda i plena d’aigua o neu.
La ruta ha set preciosa, però duríssima per mi. Un parell de dies al Kirguistan em van superar. Un dia la carretera s’enfilava fins al cel, sempre amunt, i plena de rocs. L’endemà, ens vam llevar amb neu. Preciós, però, quin fred. Va tornar a nevar i ploure mentre pedalàvem. Vam fer un port bestial i la baixada va ser una ziga-zaga plena de fang. Tenia mans i peus congelades. La recompensa va ser escalfar-nos, sopar i dormir a casa d’una família kirguís; que trempats, que calentons i quin bon menjar.
Després de 10 dies de ruta, per fi, vam arribar a Osh, on ens esperava una bona dutxa i poder tornar a estar comunicats.
Caram, això de la neu ja són paraules majors! Que vagi bé per aquest nou estat, de nom difícil, i totalment desconegut per mi. A veure si a partir d'ara ja pots accedir al bloc directament.
ResponderEliminar