Curiositats kirguís

- La bandera del Kirguistan és vermella amb un sol al centre creuat per una creu de sis pals. Representa el sol que es pot veure pel forat que tenen a dalt de les “yurtes” (tendes nòmades típiques). Totes les yurtes acaben el forat amb la mateixa creu de sis pals.

- Va de casaments:
o Segons la tradició kirguís, l’hereu és el fill petit. I la noia que es casa amb l’hereu ha d’anar a viure a casa la família del noi, cuidar els sogres i el bestiar que tinguin. (Crec que no és molt diferent del que es feia fa uns anys a casa nostra). Si la noia ha estudiat i vol treballar fora de casa o anar a viure a un altre lloc ha de demanar permís al seu marit i sogres, i si no hi estan d’acord, s’ha de quedar a casa fent el que li toca. Per tant, quan tries un noi, estàs triant tot un “pack”.
o Als pobles encara passa que hi ha nois que enlloc de demanar la mà de la noia a la família, la segresten i se l’enduen a casa, sense que ella vulgui. Fa poc que hi ha una llei que ho prohibeix, però encara passa i normalment la teva pròpia família insisteix perquè et quedis a casa del segrestador i no el denunciïs (suposo que si fos un molt mal noi, llavors t’ajudarien a escapar-ne). Ens ho va explicar una noia de 23 anys que diu que això encara passa als pobles, que té 4 amigues que han estat segrestades.
o Aquesta mateixa noia, està tranquil·la perquè porta arracades, que vol dir que està promesa. Llavors, ella diu que ja no la poden segrestar.
- En la llengua kirguís, cavall es diu “at” i gos “it”. Perquè els cavalls arrenquin se’ls hi ha de dir “txu” i perquè frenin “grrrr”. L’”arri” i el “soo” no serveixen.
- Ara entenc el fet de ser “una ovella negra”. Les ovelles negres son més barates perquè la llana negra no es pot tenyir de colors per fer catifes ben vistoses, prefereixen la llana blanca. Ah, i les ovelles d’aquí sembla que tinguin un coixí al cul, el tenen ben sortit, és com una massa de grassa enorme.