Kashgar (Xina). 24 agost 09.

Kashagar és una ciutat de l’oest de la Xina, de la província de Xinyang. Però no té res a veure amb la Xina. Hi viuen molts uigur; gent musulmana amb una altra cultura, llengua i tradicions. La capital del Xinyang és Urumqi, a on hi van haver revoltes a principis de juliol, entre uigurs i hans.
Nosaltres hem anat directe amb bus (estirats, no us ho perdeu!) i tren cap a Kashgar, travessant el desert del Taklimakan (“qui hi entra no en surt”). I Kashgar ens ha sorprès. Hi conviuen dos mons: el dels han (xinesos comuns) que ja coneixíem i el dels uigur. La ciutat antiga dels uigur és un laberint de cases de totxo i tapia. Els carrers plens de canalla i gent fent-hi vida, una vida molt tradicional. Al mercat hi pots trobar de tot, ben classificat per temes. Tant et creuen carros amb burro com motos elèctriques que no sents a passar. I ens va agradar molt anar a sopar al mercat de nit: una concentració de paradetes amb menjar que couen allà mateix, tot molt apretat i caòtic.
A Kashgar vam fer força vida social amb altres turistes estrangers. Molts fem el mateix recorregut, intentant seguir un dels diferents trams de la Ruta de la Seda. Ah, i la nostra caravana particular va creixent, ara ja som 5, des de Dunhunag que ve amb nosaltres en Ryohei, un noi japonés que l’Ignasi va conèixer ja fa 5 mesos i que té la idea d’arribar a Portugal amb bicicleta.