Bishkek (Kirguistan)-Tashken (Uzbequistan). 15-28 setembre 09. Bici, 920 Km

Amb ganes de tornar a anar amb bici i amb el visat apunt, vam marxar tots 5 de nou cap al següent destí: Uzbequistan. La ruta ha set de 14 dies i la major part dels dies hem creuat el Kirguistan. I el Kirguistan s’hauria de dir “MountainLand”, és ben ple de muntanyes. I tanta altura fa que faci més fred. A cada país canviem d’estació. Hem passat de l’estiu a la Xina (zones de desert), a l’hivern a les muntanyes del Kirguistan (amb neu) o a la primavera a les ciutats del Kirguistan (bon temps i flors florides)... i de nou a l’estiu a Uzbeequistan (torna a ser més desèrtic).
Bé, al Kirguistan hem fet 2 ports de muntanya de 3000 m, hem creuat un túnel de 2,5 Km, hem baixat per una vall molt maca, hem vorejat un pantà gros, ens hi hem banyat,... La carretera del costat del pantà no parava de pujar per, tot seguit, tornar a baixar, quina agonia. En general la gent és molt agradable i ens han invitat a dormir a un quartet d’una mesquita i a una casa de treballadors del túnel amb sopar inclòs. També em van portar amb barca pel pantà. I la última nit al Kirguistan, vam ballar amb uns joves kirguisos que celebraven un aniversari. Ja va bé una mica de vida social després de tanta solitud dalt la bici! Ah, i en Riohey ha continuat el camí pel seu compte perquè s’ha d’afanyar a arribar a Uzbequistan on l’espera la seva xicota. De nou, el canvi de país s’avé amb el canvi de paisatge. Només creuar la frontera amb Uzbequistan (que va costar 2h i mitja, quina parsimònia!), tot es va aplanar i vam entrar a la vall agrícola de Fergana, plena de camps de cotó que just ara estan recollint. A part del paisatge, comences a descobrir nou menjar, noves paraules, una nova moneda, i gent super-simpàtica (quasi massa). Però, no et pots confiar,... Uzbequistan és gairebé pla, però no del tot, i..., altre cop, un coll de muntanya ens espera: 32 Km de pujada seguida, i al principi, amb vent en contra i un cel amenaçador.
Però, després de tot plegat, ara ja som a la capital d’Uzequistan: Tashken. Una capital molt espaiosa i moderna, no me la imaginava pas aixi.