XINING

Arribem a Xining, capital de la província de Qinghai, amb tren. Ha estat un viatge molt llarg (26 hores) i en seients ben tiessos ("hard seats"), molt pesat i inaguantable. Nosaltres teníem seient, però el passadís era ple de gent sense, assentats en tamborets, sobre maletes o per terra.
Aviat ja ho hem mig oblidat. Som a una zona més rural, a 2200m d’altitud, envoltats de muntanyes més altes, temperatures més agradables i cels a estones blaus. Tot i que us pugueu imaginar un paisatge maco, no ho és gaire. Tot està massa construït i les muntanyes no tenen arbres, estan molt erosionades.
Però, ens ha agradat veure més contrastos:
Gent musulmana resant fora la mesquita d’un barri que viu tradicionalment i que la gent ens mira sorpresa de veure forasters.
Un monestir budista tibetà amb molts temples diferents, tot de colors i amb tot de detalls que només havia vist abans en documentals i fotos d’altra gent.
I una ciutat amb un centre força modern, conductors imprudents, havent de regatejar i fer-nos entendre sense l’anglès. Però a vegades no es necessiten paraules, com quan l’Anna i jo vam unir-nos a tot de xinos a ballar al carrer, i vam acabar ensenyant-los a ballar el "Saturday night".
Xining ha estat el punt base per començar la ruta amb bicicleta, que la hem tocat ben poc fins ara. Demà canviem els transports públics per la bicicleta, la maleta per les alforges, els albergs per la tenda, i esperem que tant arròs i pasta ens donin l’energia suficient per pujar els ports de 4000m que ens esperen.
Ara estarem uns dies desconectats, però ja us ho explicarem.